Anomenat també “esquí nòrdic” pel seu origen en els països escandinaus. L'esquí de fons consisteix a lliscar per la neu amb l'impuls de les cames i dels braços de l'esquiador/a. Per facilitar-ne la pràctica, s'habiliten uns circuits on hi ha marcats uns carrils, a manera de guies, per on l'esquiador/a fa lliscar els seus esquís.

En l'esquí de fons actual hi ha dues tècniques diferenciades:

• Tècnica clàssica o pas alternatiu: Es tracta de realitzar un fort impuls amb una cama perquè l'esquí llisqui damunt el carril. I així alternativament amb les dues cames. És molt important acompanyar cada impuls de la cama amb un de bastó amb el braç contrari a la cama que s'avança.
• Pas de patinador o skating: En aquesta tècnica, de manera similar a la passa que efectuen els/les patinadors/es sobre gel, els esquís llisquen cap a un costat i cap a l'altre amb l'impuls alternatiu de les cames.

És el que es practica exclusivament en pistes de descens. Per pujar els pendents que ens porten a l'inici de les pistes, les estacions d'esquí disposen d'unes instal·lacions anomenades remuntadors mecànics (telefèrics, telecadires i arrossegadors). Has de saber que les pistes es classifiquen en funció del grau de dificultat. Així, podem trobar pistes verdes (debutants), blaves (fàcils), vermelles (difícils) i negres (molt difícils).

Les raquetes de neu són un calçat especial que serveix per caminar per damunt la neu. Les raquetes tenen una superfície plana, molt més extensa que el peu, i permeten que el pes de la persona es reparteixi, de manera que impedeixen que els peus s'enfonsin a la neu. S'acoblen a les botes de muntanya mitjançant unes corretges i, per no perdre l'equilibri, és aconsellable portar uns bastons de neu.

No requereixen cap aprenentatge previ i ens permeten fer excursions en terrenys on resultaria pràcticament impossible caminar sense elles.

Simulant als habitants de les terres polars, podem complementar aquesta activitat amb la construcció d'iglús.

És una forma d'excursionisme hivernal. Consisteix a pujar i baixar cims o fer travesses de muntanya per indrets amb neu. Es realitza per recorreguts d'alta muntanya no senyalitzats ni marcats, excepte en les competicions.

Les característiques de la neu i el terreny fan que sigui molt important tenir una bona tècnica i extremar les mesures de seguretat. L'esquiador/a de muntanya haurà de suportar baixes temperatures, resoldre problemes d'orientació en la boira i superar l'esgotament. Per practicar esquí de muntanya cal un determinat nivell de preparació física i tècnica.