• Introducció
• Justificació
  • Motivacions, visió i tasques
  • Destinataris
• Reflexions fonamentals
  • Sobre la natura
  • Sobre l'home i la dona
  • Sobre el temps lliure, el lleure i l'oci
  • Sobre l'educació
  • Sobre l'educació ambiental
• Objectius generals
• Mitjans educatius
  • Recursos humans
  • Recursos materials
  • Avaluació

La situació ambiental que ens toca viure aquest segle demana una nova consciència, una manera de pensar diferent, nous comportaments així com renovades tècniques i polítiques de gestió.

Partint d'aquesta base, a més a més de les lleis i els decrets que en el seu moment van ésser una falca decisiva, creiem en la vessant educativa com a eina essencial per assolir aquest gir tan necessari. La informació, per si sola, ha deixat de ser susceptible de sensibilitzar envers el medi, ja que, entre d'altres coses i dissortadament, no sempre ha estat usada amb criteris educatius.

Cal treballar per ajudar a establir bases que puguin estructurar una ciència i una ètica de l'ambient. Nosaltres hi volem ser partícips, en el grau en què la nostra intervenció pugui esdevenir enriquidora.

Des de la nostra perspectiva d'educadors/es, el cúmul d'experiències, tant a nivell qualitatiu com quantitatiu, ens permet anar sedimentant un pòsit de coneixements útils (aprenentatge), que en definitiva representa per a les persones un pas endavant en l'adquisició d'autonomia personal; a més experiències més coneixement i, per tant, més independència de judici i d'acció.

Per tal de garantir la vivència d'aquest procés evolutiu i, el què és més important, per assegurar l'optimització del mateix, cal confiar aquesta tasca a professionals íntimament compromesos.

Tot avaluant aquesta exposició, i traslladant-la a l'àmbit de l'entorn natural, arribem a la conclusió que no és sinó mitjançant l'educació i els seus recursos pedagògics com hem d'apropar les persones, ja siguin infants, joves i/o adults, al medi.

Aquest contacte directe amb la natura, guiat i assessorat, els pot proporcionar les eines indispensables per a conèixer-se a si mateixos respecte el món. A la vegada, es descobreix l'entorn natural que els envolta, tot fomentant el seu esperit crític i desenvolupant actituds cíviques envers la natura.

Tots aquells conceptes i actituds que s'allotgen amb naturalitat en el nostre subconscient, són els més quotidians i familiars els que es presenten en les nostres experiències.

Raonant sobre aquesta realitat, el nostre pensament ens porta directament a l'escola. Ens hi condueix perquè és la institució on la població hi passa més estones durant la seva edat més fèrtil evolutivament parlant. Allà on aprenen i interioritzen més coneixements i hàbits gràcies a la constància de l'acció pedagògica, que esdevé la quotidianeïtat, familiaritat i naturalitat a la què ens referíem.

Que els individus assumeixin sensibilitat envers el medi natural de manera espontània i natural, significa introduir de manera global aquests valors a l'escola.

Per tant, no considerem que els continguts curriculars d'Educació Ambiental hagin d'estar definits com a eixos transversals o àrea independent dins el Currículum d'Educació Primària i Secundària. Opinem que s'haurien d'incorporar integrats en les programacions de cada àrea. Això, permetria treballar sobre la consciència i la problemàtica mediambiental des de diferents perspectives acadèmiques, amb la riquesa i multidisciplinarietat que aquest fet representa.

Per altra banda, i de la mateixa manera que la pràctica de l'Educació Física es desenvolupa al gimnàs, o la de química al laboratori, el millor indret per educar pel medi, és el mateix medi.

En els darrers anys, dins el context educatiu, s'ha potenciat l'especialització dels professionals docents, amb l'objectiu de poder transmetre uns coneixements més rigorosos en cada àrea.

En el cas que ens ocupa, l'Educació Ambiental té les mateixes necessitats a nivell de recursos humans (professionalitat) metodològics (didàctica) i materials (tecnologia) que la resta d'àrees, i per tant es fa imprescindible la presència d'un docent especialitzat.

Ideant i adequant programes educatius, i cercant i formant educadors/es per dotar d'entitat aquesta àrea, que està sotmesa a una perillosa infravaloració respecte a la resta, OBRINT VIA entra a l'escola.

L'Educació Ambiental fora de l'escola acostuma a desenvolupar-se en l'àmbit familiar i/o en grups organitzats com esplais, associacions, etc...

Així, la pràctica de la vida associativa esdevé una experiència molt valuosa per tal d'enriquir l'aprenentatge acadèmic.

Començant pels casals d'estiu, les estades a la natura, esplais, colònies, campaments, cursos d'iniciació a la muntanya, senderisme i rutes itinerants,... (pel que es refereix bàsicament als infants) i les esquiades, les travesses, els caps de setmana, incentius d'empresa... (referit també als infants i a la resta de franges d'edat), són activitats totes susceptibles de tenir un rerafons educatiu.

Defensem que les activitats a la natura, per sí soles i fora del context acadèmic, constitueixen experiències d'alt contingut formatiu.

Si aquestes experiències, a més a més, poden ser intervingudes pedagògicament de manera coherent i responsable, esdevindran una eina insubstituïble per a la formació d'una consciència ecològica.

Valorant el nostre criteri, les aportacions dels nostres professionals i col·laboradors, els continguts curriculars i confirmant que la natura esdevé un espai d'intensa freqüentació pública, sense haver assolit prou formació que garanteixi un ús ordenat i respectuós de la mateixa, hem elaborat aquest projecte sòcio-educatiu que respon a OBRINT VIA.

A nivell metodològic, i sota la inevitable referència al factor lúdic (essència bàsica dels processos d'ensenyament-aprenentatge que tenen l'accés més natural als educands- aprenent jugant-), ens decantem sobre:

• activitats de tipologia lúdico-esportiva (participativa, tolerant i educativa) tot incidint en el medi (recurs didàctic), sobre el medi (activitat vivencial) i pel medi (interioritzant noves conductes i actituds que resultaran positives per a la conservació del nostre entorn natural, tot gaudint-lo).

Degut a la nostra formació com a docents , concebem l'educació com un plantejament bàsic per a poder intervenir i transformar la societat.

Particularment, atenent a la nostra tradició professional en el món de l'activitat física i sensibilització envers la natura, apostem per l'educació ambiental i els seus beneficis com a eina de canvi.

Desenvolupem un servei sòcio-educatiu relacionat amb el medi i les persones, que treballa amb una visió ecològica, humanística, integradora, lúdica i contextualitzada.

Elaborem diferents serveis i material de suport per participar en el desenvolupament integral de les persones siguin nens/es, joves i/o adults/es, aprofitant els recursos pedagògics inesgotables que ens ofereix el medi natural.

La Natura és l'entorn que històricament ha acollit l'espècie humana, i en definitiva també la resta d'éssers vius, fauna i flora. Entre medi natural i éssers humans, sempre ha existit una relació de dependència mútua, d'interacció, que ha anat evolucionant amb el pas del temps, amb els canvis intrínsecs a qualsevol evolució.

Si bé és cert que, al principi de la humanitat l'home/dona depenia absolutament i necessàriament de la natura, única font de supervivència, també ho és que a mesura que l'ésser humà ha anat evolucionant descobreix diferents mitjans a partir dels quals comença a dominar la natura. La modifica segons les seves necessitats i interessos, i es converteix en el centre de la creació amb un sentiment perillós d'antropocentrisme.

En l'actualitat les persones han arribat gairebé a dominar la natura (es resisteixen encara els fenòmens més agressius de la mateixa), però no sempre ha estat respectuós amb el medi.

És per aquest motiu que els/les educadors sensibilitzats i compromesos en aquest àmbit creiem tenir una responsabilitat en el foment d'unes actituds cíviques envers la natura.

La no sempre positiva evolució de la humanitat ens ha dut a una diversitat d'interessos, donant lloc a una visió i valoració diferent de la natura segons la dependència més o menys directa que tinguem amb la mateixa.

Així doncs, el concepte de Natura variarà en cada subjecte en funció de la seva relació amb ella.

Entenem com a home/dona un ésser viu racional, i per tant dotat d'intel·ligència, d'hàbits socials, conformat per diverses cultures i en constant procés evolutiu des del seu naixement fins a la seva mort.

Amb el pas del temps, i mitjançant experiències, la persona anirà adquirint coneixements i valors que reafirmaran la seva personalitat.

Això significa que és un ésser susceptible de rebre i processar molt cabdal d'informació, i amb el temps i l'acumulació d'experiències, de crear-se uns objectius vitals.

Aquests objectius van sempre íntimament relacionats amb la inquietud inherent de l'ésser humà d'aconseguir viure en harmonia, amb el món i les persones que l'envolten: l'estat del benestar.

L'home i la dona conformen una societat sotmesa a canvis i transformacions constants deguts a la interacció entre els individus de la seva espècie, i entre ells mateixos i el medi.

Durant l'època de les civilitzacions primitives, el caràcter nòmada de les mateixes impedia traçar una línia clara entre temps lliure i treball.

A mida que aquestes societats s'han anat fent sedentàries, entre d'altres coses gràcies a l'agricultura, s'observen uns canvis substancials.

L'excedent de la citada agricultura i la negociació del mateix, farà que es desenvolupi una classe dominant, que gràcies a la seva estabilitat econòmica, podia permetre's el luxe de gaudir de temps per l'oci.

Més endavant, arribaran els pioners de l'oci de masses: els Romans. Inventaran tot un seguit d'esdeveniments i festes organitzades per l'estat, on la població més afortunada en tindrà prou en assistir com a públic. Els no tant afortunats, dissortadament, seran part de l'espectacle.

A l'època medieval el poble comença a gaudir amb les estones de temps lliure dedicat a descansar i a la festa. Per altra banda, les classes dominants entenen l'oci com a signe de poder, i concebeixen el treball com un valor indigne.

Durant el segle XIX es comença a reconèixer la infància, com a concepte, amb un estatus diferenciat a l'adult. Es comença a deslliurar-la d'hores laborals ja que es valoren els beneficis personals d'aquestes franges de temps.

Reapareix així el concepte de temps lliure en les classes mitjana i baixa. A partir de llavors, sorgeixen nombrosos estudis sobre el desenvolupament del infants, el fenomen del joc infantil, de la necessitat de moments d'oci, del lleure... donant lloc a un gran nombre de teories, estudis, intents de definició i classificació que es perllonguen fins a l'actualitat, i que han forjat personatges com Paul Foulqueé, Jean Piaget, Freinet, Schiller, Wallon, Freud...

La conclusió apareix quan es pregunta a un subjecte per què juga, i contesta simplement que per passar-ho bé, per divertir-se...

Aquesta és la grandesa del joc, de la recreació, del factor lúdic, que tot i ser un recurs de tanta plurifuncionalitat didàctica, el seu secret més íntim és la senzillesa i la necessitat humana i vital d'experimentar-lo.

L'activitat lúdica està present en les inquietuds essencials de totes les persones, independentment de l'edat, la cultura i el sexe., i malauradament no ha sigut fins als nostres temps, que s'ha deixat de relacionar com a concepte antagònic al del treball.

Aquest últim, el treball, és el valor fonamental en la immensa majoria de les societats del planeta. La vida s'articula al seu voltant, encara que sovint (en un 85 % dels casos aprox.) no satisfà la preuada realització personal dels individus, cosa que com a mínim, convida a reflexionar.

Les ocupacions fora de l'àmbit laboral, fins fa ben poc i encara ara, tenen la tendència de menystenir-se per la seva nul·la productivitat i/o benefici tàcit.

Com defensava Dumazedier, el temps lliure respon a la teoria de les tres D:

• Descans: alliberació de la fatiga física i psíquica.
• Diversió: alliberació de la monotonia del treball.
• Desenvolupament: de la personalitat, permetent la participació social.

És en aquests punts, i amb l'objectiu de dignificar les ocupacions no laborals, és on el projecte d'OBRINT VIA vol fer especial incidència.

Les franges de temps que ens deixen les activitats remunerades al llarg del dia, són potencialment enriquidores, encara que no essencialment. És a dir, podem optar per descansar i gaudir de moments de calma, o podem satisfer les nostres inquietuds culturals, formatives, associatives, esportives...

És bàsic, llavors, ubicar el lleure com a eina susceptible de satisfer aquestes inquietuds de manera coherent, organitzada i responsable.

Entenem com a lleure aquell espai de temps en què els nens/es, joves i adults poden gaudir d'una oferta educativa fora de l'àmbit formal.

S'hauria de desenvolupar en els espais adients per a la seva pràctica, com el medi natural, esplais, casals, acadèmies, ludoteques, centres de formació permanent i reciclatge, etc., que tot i no pertànyer a l'àmbit reglat, no deixen de transmetre experiències que resulten útils per al desenvolupament de les persones.

Els beneficis i enriquiments del bon ús de les estones de lleure, incideixen a nivell psicològic (forma, relaxa i diverteix), a nivell relacional (activitats generalment de caràcter grupal) i a nivell físic ( lluita contra el sedentarisme).

Per altra banda, i en l'àmbit econòmic, nodreix de clients potencials a la creixent indústria de l'oci, tot afavorint la creació de llocs de treball i de numeroses petites i mitjanes empreses.

Després de tots els reculls històrics realitzats sobre l'Educació, i la seva evolució dins el marc social, és difícil, i fins i tot pretensiós, provar de fer una definició que reculli tots els matisos que d'aquest concepte se'n desprenen. Així que, bàsicament i partint del nostre consens , valorem l'Educació com un procés evolutiu que s'allarga durant tot el cicle vital (més enllà de l'escola) i a través del qual el subjecte interioritza una sèrie de coneixements, habilitats i actituds que li resultaran útils per a conformar-se com a persona. D'aquesta manera, serà l'Educació i els processos que intrínsecament engega, la responsable que els individus siguin capaços d'integrar en ells mateixos allò que anomenem els quatre sabers imprescindibles: el saber, el saber ser, el saber estar i el saber actuar, o el que és el mateix: saber viure.

L'Educació Ambiental, tot i semblar un concepte de recent incorporació en el món de l'ensenyament, gaudeix d'uns il·lustres antecedents fora de les nostres fronteres. Aquí, on els vestigis d'una guerra civil han castigat notablement l'evolució de nous estudis i innovadores tendències (no solament en l'àmbit que ens ocupa, sinó que en totes les vessants de caire intel·lectual i associatiu) la sensibilització envers el medi és un sentiment en evolució.

Anteriorment, ja havíem fet referència a les lleis i decrets que vetllaven per la cura i manteniment del medi. Tot i valorar la seva importància , ja especificàvem els nostres dubtes davant de la seva eficàcia com a única eina sensibilitzadora de la població.

La realitat indiscutible, i prenguem com a referència qualsevol actuació institucional (pla de carreteres, línies d'alta tensió, abocadors incontrolats, processos de reciclatge...) és que el mecanisme legal contra l'explotació desmesurada i poc ordenada del medi, no avança a la mateixa velocitat que la voracitat del desenvolupament de la humanitat.

És per aquest motiu que totes aquelles iniciatives educatives que promoguin una conscienciació activa envers la conservació i ús responsable del medi, esdevenen de cabdal importància.

A OBRINT VIA entenem que l'Educació Ambiental ha de ser contemplada com un procés d'ensenyament-aprenentatge mitjançant el qual el subjecte descobreixi el medi que l'envolta i adquireixi unes actituds i uns propòsits ferms envers la cura del mateix. Comprendre la seva interdependència.

• Contribuir, mitjançant la nostra intervenció educativa, a la formació de persones solidàries, sensibles, tolerants i respectuoses amb la diversitat de cultures, races, sexes i opinions, així com crítiques, reflexives i responsables amb el món que les envolta i amb elles mateixes.
• Desenvolupar una acció educativa amb coherència i respectant els processos d'ensenyament-aprenentatge propis de cada edat i cada individu, en totes les vessants de l'ésser humà: psicomotriu, cognitiu i afectiu.
• Conscienciar els individus del seu paper dins la societat, fomentant la seva participació social i el seu esperit crític, en benefici de la seva autonomia personal i independència de judici.
• Aconseguir la integració de l'individu en el medi tot comprenent la seva interdependència.
• Conèixer la natura, els elements que la constitueixen i aprendre-la a interpretar, per a ser capaços d'estimar-la, i desenvolupar una consciència ecològica.
• Promocionar l'activitat física en totes les seves vessants esportives i recreatives, com a recurs didàctic plurifuncional, com a element sociabilitzador per excel·lència, com a objecte de plaer i benefici de salut corporal i mental.
• Potenciar el treball en equip (cooperació, tolerància, respecte i responsabilitat).
• Fomentar la imaginació i capacitat d'expressar-se mitjançant la creació.

La intervenció educativa la duem a terme un equip de treball format per Mestres de totes les especialitats, Llicenciats/es en Ciències de l'activitat física i l'esport, Pedagogia, Psicologia, Biologia, Història, ..., Tècnics/ques esportius especialitzats/des en activitats de Muntanya, Tècnics/ques de Conducció d'activitats fisicoesportives en el medi natural, Tècnics/ques Superiors d'Animació d'activitats físiques i esportives, Monitors/es de Lleure, Socorristes, Tècnics/ques amb titulacions federatives, ...

Tots els integrants de l'equip humà d'OBRINT VIA partim d'una especialització concreta donada per la nostra formació acadèmica i experimental. Dins d'aquest projecte sòcio-educatiu, cadascú de nosaltres desenvolupa una àrea concreta, afí a la formació anteriorment citada.

La riquesa del projecte rau en la interacció entre tots els que formem part directament o indirectament del mateix, així com succeeix en qualsevol procés d'ensenyament-aprenentatge.

El reciclatge i l'intercanvi de coneixements ens porta, cada vegada més a prop, a la polivalència dels nostres professionals, que és, per altra banda, un factor clau pel desenvolupament íntegre i global del nostre projecte.

L'equip de treball s'encarrega d'assolir l'èxit dels objectius establerts, a través d'una actuació coherent amb els trets d'identitat del projecte.

Destaquem com a funcions imprescindibles de l'equip, la dinamització dels canals de coneixements i transmissió de missatges pluralistes, on la diversitat d'opcions és font d'enriquiment pels infants, joves, adults, gent gran, educadors, o el què és el mateix, totes aquelles persones que participin en les activitats que nosaltres proposem.

Motivar pel descobriment significa potenciar la capacitat d'aprenentatge.

•  Educadores i educadors

A OBRINT VIA, amb l'objectiu de contextualitzar la nostra acció educativa, hem de ser conscients que la tipologia de les estades a la natura (fora de l'àmbit escolar, i el que és més important, poc espai en el temps) no permet plantejar fites educatives molt i molt ambicioses. Però sí que hem de treballar amb l' ambició de transmetre tot allò que sigui pedagògicament digerible en espais curts de temps. Sense perdre de vista la realitat, hem de promoure tots aquells valors i coneixements que identifiquen la nostra línia pedagògica.

Essent els educadors/es la punta de llança d'OBRINT VIA, és de cabdal importància la seva selecció, i posterior formació i reciclatge.

De la seva actitud davant l'acció educativa rau la viabilitat i l'èxit del projecte, així com l'entitat de la nostra empresa.

•  Funcions dels educadors/es

Presentar (identificar) Durant el primer contacte amb un grup, la tasca essencial de l'educador/a és situar els educands en el context en què es troben. És a dir, orientar i transmetre la metodologia de treball i donar una visió clara dels objectius que es pretenen assolir. En aquests primers passos de la vida del grup, bàsics en quant a l'establiment de la comunicació, l'estil de l'educador/a estarà orientat cap a la tasca i la relació.

Motivar/Engrescar L'educador/a ha de ser un subjecte format i experimentat en la tasca objecte de docència, ja que mitjançant els seus múltiples recursos ha de motivar els participants a que es llencin a descobrir, i progressar en els seus coneixements.

La persona responsable serà qui transmeti coneixements, proposi activitats i prengui decisions. Però no hauria de ser suficient. Seria òptim que pogués exhibir una solvència a nivell relacional que li permetés vendre la seva pròpia decisió al grup i que aquest la prengui com a seva.

Fer participar Seguint el mateix raonament anterior, és responsabilitat de l'educador/a garantir la unitat del grup, integrant a tots els participants en el mateix, tant a nivell relacional, com respecte al procés d'aprenentatge.

Assolit aquest objectiu, tan prioritari com moltes vegades complexa, els participants s'hauran deslliurat de prejudicis, situaran el seu rol dins la dinàmica del grup i, progressivament, aniran adquirint responsabilitats. D'aquesta manera encararan amb més garanties el procés d'aprenentatge.

Delegar Seguint la metodologia del descobriment guiat, l'objectiu de l'educador/a és aconseguir que el grup funcioni de manera autònoma. Això, és difícil d'assolir sense tenir en compte els tres punts exposats anteriorment.

La figura de l'educador/a ha d'esdevenir com la d'un gestor d'actitud democràtica, que anirà delegant funcions al grup d'una forma gradual i planificada. Per tant no utilitzarà el comandament directe ni serà neutralitzat per la seva passivitat o permissivitat.

Potenciar la creativitat El monitor/a ha de fomentar en el grup la creativitat, l'interès per la descoberta, l'observació, convidant a resoldre, a despertar l'esperit crític, etc..., tot donant exemple.

És evident que un educador/a motivat i convençut de la tasca educativa que realitza, requereix de menys esforços, i li resulta molt més senzill i assequible aconseguir els objectius que es proposen amb cada grup.

L'èxit d'allò que es proposa no solament està supeditat a la intervenció de l'educador/a, tot i ser definitòria.

El material que recolza l'acció educativa també significa una eina optimitzadora del procés d'ensenyament-aprenentatge.

Entenem l'avaluació com la valoració que s'emet del procés d'ensenyament- aprenentatge, i que intenta aclarir si s'han assolit, o no, els objectius proposats en el seu inici, així com les intencions educatives.

En el procés d'avaluació distingim tres fases:

•  Avaluació inicial

És realitza al principi de tot el procés. Es tracta d'obtenir una informació general en què es troba el grup i comprovar els coneixements previs dels/les alumnes.

Després d'una breu presentació, s'obre un diàleg entre educadors/es i participants on s'investiga els interessos d'aquests últims, els motius que els han portat a voler realitzar aquest tipus d'estada i comprovar una mica quines són les seves expectatives prèvies.

Segons els resultats d'aquesta petita anàlisis, ens centrarem més en unes activitats o en d'altres.

Això significa que, tot i que el projecte estigui planificat i programat seriosament, es fonamenta en una certa flexibilitat.

•  Avaluació formativa

Té per nosaltres un especial interès, ja que segueix el procés d'ensenyament- aprenentatge pas a pas sense centrar-se únicament en resultats objectius.

És a dir:

1. Observació del grau d'implicació i d'interès en les activitats que es duguin a terme. Veure si aquest augmenta progressivament, es manté o disminueix amb el temps.
2. Observar si hi ha evolució respecte als coneixements que ensenyem i els previs que ells/es ja tenien, tot comprovant si aquests s'estan interioritzant, o no.

Finalment, cal destacar que també dóna la possibilitat de detectar errors i encerts de la programació, oferint la possibilitat d'actuar si són qüestions resolubles.

•  Avaluació sumativa o final

On es comprova el desenvolupament de les capacitats assolides des del punt de partida. L'objectiu principal d'aquesta avaluació és contemplar si els alumnes han assolit o no els objectius proposats a l'inici del nostre projecte.

Per altra banda, però, també es valoraran els mitjans utilitzats, allò que més i menys ha agradat al grup en general, els continguts tractats, les estratègies emprades i la nostra intervenció. A més a més, podrem comprovar fins a quin punt les activitats realitzades han donat resposta a les expectatives prèvies dels participants, així com d'altres consideracions generals, amb la finalitat de millorar la nostra intervenció en activitats posteriors.

Després d'analitzar el procés d'avaluació aquí exposat, potser es troben a faltar quines seran les eines emprades per a l'obtenció d'unes qualificacions finals.

Nosaltres concebem l'avaluació com una anàlisis de la informació. Les dades obtingudes pels instruments d'avaluació (avaluació continuada -bàsicament-, però en d'altres ocasions, redacció de conclusions personals de l'aprofitament de l'estada, etc...), no són l'avaluació en sí mateixa, sinó que són part dels elements de judici per a realitzar una avaluació responsable.